15 de set. 2021

CULTURA, IDENTITAT I DEMOCRÀCIA La cultura és l’element que ens identifica com a éssers humans; el patrimoni cultural, a la vegada que forma part inevitablement de la identitat de persones o col·lectivitats concretes, presenta la qualitat d’universalitat. “Considering that deterioration or disappearance of any item of the cultural or natural heritage constitutes a harmful impoverishment of the heritage of all the nations of the world” (UNESCO,1972). La consigna "si toquen a una ens toquen a totes" es podria aplicar als drets culturals de les persones i les comunitats, per molt llunyanes que aquestes ens semblin. La preservació de la identitat col·lectiva no ens distancia ni ens aïlla, consolida la pluralitat cultural d'un patrimoni universal del qual hi participem amb drets i deures. Germans afganesos, la música ens fa conscients que compartim una ànima humana que forma part dels tresors intangibles del món. Germanes afganeses, els vostres rostres, els vostres cabells, que mereixen ser lliures, són penyora de la llibertat de tots. La responsabilitat envers el nostre entorn cultural i natural és col·lectiva,“that the existing international conventions, recommendations and resolutions concerning cultural and natural property demonstrate the importance, for all the peoples of the world, of safeguarding this unique and irreplaceable property, to whatever people it may belong” (UNESCO, 1972). El concepte de patrimoni cultural s’ha enriquit actualment amb els debats i aportacions de disciplines com el dret, amb el desenvolupament, per exemple, dels treballs del jurista Peter Häberle, exponent de la teoria constitucional dels drets fonamentals, i la relació que estableix entre cultura i dignitat quan diu que la dignitat humana és una premissa que es realitza per la cultura de cada poble i els drets universals de la humanitat, els quals es viuen des de la idiosincràsia de cada poble. Cada comunitat troba la seva identitat en les seves tradicions i experiències històriques, i les seves esperances en els desitjos i la voluntat creadora cap al futur. Es tracta del principi de la sobirania popular, que no s’ha d’entendre com a competència per a l’arbitrarietat ni com a magnitud mística per damunt dels ciutadans, ans al contrari, ha de ser la fórmula que caracteritza una unió renovada constantment en la voluntat i en la responsabilitat públiques i una democràcia ciutadana constituïda pel principi del pluralisme.

20 de juny 2012

Europa amb els ciutadans

Europa amb els ciutadans (2007-2013) Decisió n.1904/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell. L'objectiu del programa "Societat civil a Europa" és el suport estructural a les organitzacions europees d'invstigació sobre política pública, a les organitzacions europees de la societat civil i el suport a projectes iniciats per organitzacions de la societat civil a nivell local, regional o nacional. El programa "Junts amb Europa" fomenta actes de gran visibilitat, commemoració de fets històrics , manifestacions artístiques, premis etc., estudis i eines d'informació i difusió. El programa "Memòria històrica activa d'Europa" per a la protecció de llocs històrics i arxius documentals. "Convocatoria de propuestas 2011. Programa Europa con los ciudadanos (2007-2013). Ejecución de las acciones del programa: Ciudadanos activos con Europa, una sociedad civil activa en Europa y Memoria histórica activa de Europa. Acción 1. Medida 1.1. Encuentros de ciudadanos en el marco del hermanamiento de ciudades (fechas límite: 1 de febrero 1 de junio y 1 de septiembre de 2012). Acción 1. Medida 1.2. Creación de redes temáticas entre ciudades hermanadas (fechas límite: 1 de febrero y 1 de septiembre de 2012). Acción 1. Medida 2.1. Proyectos de ciudadanos (fecha límite: 1 de junio de 2012). Acción 1. Medida 2.2. Medidas de apoyo (fecha límite: 1 de junio de 2012). Acción 2. Medidas 1 y 2. Apoyo estructural para organizaciones europeas de investigación sobre política pública (grupos de reflexión) y para organizaciones europeas de la sociedad civil (fecha límite: 15 de octubre de 2012). Acción 2. Medida 3. Apoyo a proyectos iniciados por organizaciones de la sociedad civil (fecha límite: 1 de febrero de 2012). Acción 4 . Memoria histórica activa de Europa (fecha límite: 1 de junio de 2012)"

3 de maig 2012

40 anys de la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural

La teoria tradicional només reconeix com a elements constituents de l'Estat: poble, territori i poder. Segons el jurista Häberle s'hauria d'afegir el concepte de Cultura. Häberle vincula veritat i democràcia i assenyala el dret a la veritat com a reconeixement de la dignitat, un dels drets fonamentals i com a element integrador de les relacions socials. Pot ser ha arribat el moment de plantejar-nos un nou contracte social en matèria cultural per garantir la conservació del planeta i la llibertat i dignitats humanes mitjançant la cultura. És a dir, plantejar la construcció de la humanitat mitjançant la protecció dels béns culturals entesos en un sentit ampli: el dret a mantenir les formes de vida, a participar i gaudir de la cultura, l'art i la ciència, el dret al coneixement i la veritat, a la no usurpació dels nostres drets. "La dignitat humana com a premissa, realitzada mitjançant la cultura d'un poble i dels drets universals de la humanitat, viscuts des de la individualitat d'aquest poble i dels drets universals de la humanitat, que troba la seva identitat en tradicions i experiències històriques, i les seves esperances en els desitjos i la voluntat creadora cap al futur; el principi de la sobirania popular, no entesa, però, com a competència per a l'arbitrarietat ni com a magnitud mística per damunt dels ciutadans, sinó com a fórmula que caracteritza la unió renovada constantment en la voluntat i en la responsabilitat públiques; la Constitució com a contracte que fa possibles i necessàries finalitats educatives i valors orientadors; els principis de l'Estat de dret i l'Estat social, el mateix que el principi de l'Estat Cultura (Kulturstaat) obert, les garanties dels drets fonamentals, la independència de la jurisdicció etc..Tot això s'incorpora en una democràcia ciutadana constituïda pel principi del pluralisme" La cultura ens fa humans és un element necessari i no intercanviable, la pèrdua del qual és irreparable, cada una de les cultures del món interacciona amb la resta donant forma a una evolució global. La pèrdua de patrimoni cultural incideix indefectiblement en el conjunt de la comunitat mundial. La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural aprovada per UNESCO a París l'any 1972 diu: Cada bé del patrimoni cultural és "patrimoni de tots els pobles del món" (...) "la importància que té per a tots els pobles del món la conservació d'aquests béns únics i no intercanviables sigui quin sigui el país al qual pertanyin" (...) "elements del patrimoni mundial de la humanitat sencera" S'imposa la necessitat de protecció en l'àmbit internacional i de forma coordinada "assistència col·lectiva que sense substituir l'acció de l'Estat interessat en sigui un complement que actuï amb eficàcia" La cultura és l'instrument que permet l'evolució adaptativa de la societat en un doble sentit: reconeixent la pròpia identitat i permetent una visió de futur, la qual cosa es troba en l'essència mateixa de la societat humana. Són deures de l'Estat, la preservació del patrimoni i la garantia del dret ciutadà a la participació. Pel que fa al ciutadà sobre aquest també recau la responsabilitat envers la conservació del patrimoni cultural i el dret de participació i gaudi d'aquest, i avui més que mai, la reflexió pública.

15 de març 2010

Pol Codina ESCULTURES 05-09. La saviesa de l'art

El propassat divendres 12 de març tingué lloc al Museu Monjo de Vilassar de Mar, la inauguració de l'exposició "ESCULTURES 05-09", obres de Pol Codina. L'escultor comptà amb el caliu de nombrosos assistents, entre els quals hi havia persones dedicades al món de l'art i la cultura com Josep Maria Codina, Margarita Riera, Pere Pascual i molts d'altres. La presentació anà a càrrec de Manuel Patrício; ell mateix, juntament amb el pintor Carlos Soriano, recitaren alguns poemes amb l'acompanyament de la jove cellista Ofèlia Carbonell.
L'exposició acull una trentena d'obres de diferents mides i tècniques, amb el ferro com a matèria plàstica en totes elles. Iconogràficament la figuració de Pol Codina remet al seu (i nostre) entorn simbòlic més proper, amb una majoria de peces amb morfologia mediterrània, i un sector de l'exposició dedicat a la figura femenina en gestació. Temàtiques força diferents són resoltes per l'autor amb una gran coherència estilística i tècnica, la qual cosa aporta solidesa a la mostra. El domini de l'ofici ve garantit per una formació al si familiar fruit de diferents generacions dedicades a la forja. L'aparent ductilitat del ferro, forçat fins l'arabesc, conviu amb la utlització del procés d'oxidació com a element dinàmic i transformador. La presència d'una realitat icònica no es sobreposa mai a la força textural del ferro ni a la seva imposant materialitat, tanmateix l'artista sap jugar amb la referència als darrers grans moments de la història de l'escultura contemporània, aportant-hi, alhora, un molt bell i ben trobat lirisme en cada una de les peces. Especialment valenta és l'elecció del cos femeni gràvid: la contemporaneïtat de la imatge i la potència del resultat són mostra i exemple de la qualitat d'aquest artista.
Pol Codina és un escultor molt jove, però compta, ja, amb obra pública i amb alguna exposició de pes en el seu currículum. Tot i això la serenitat palesa en la seva producció i la seguretat en el domini de la tècnica semblen mostrar-nos també un creador que vol caminar tranquil, consolidant cada passa, conscient del valor de l'aprenentage, del treball i de la reflexió. Un creador que respecta la matèria i la tècnica, que coneix les lliçons d'aquells que l'han precedit, que sap modelar el ferro i també la llum i l'espai. Una esplèndida obra on poesia i modernitat ens captiven amb la força de l'artista jove i la saviesa de l'art de tots els temps.

17 de febr. 2010

Versos de vi novell. Teresa Bertran i Enric Maass.

Els artistes Teresa Bertran i Enric Maass presentaren dimarts 16 de febrer, a l'Espai Mallorca de Barcelona, una proposta conjunta en forma de llibre: Versos de vi novell, una edició molt acurada a càrrec d'Arola. Un petit recull de poemes de Teresa Bertran, Teresa d'Arenys, acompanyats per l'obra plàstica d'en Maass. La majoria de les obres que formen el llibre foren realitzades durant els anys setanta. En aquells anys i malgrat la seva joventut, la parella d'artistes (lligats sentimentalment) ja havien assolit el reconeixement de la crítica i el món cultural. Tot i aixó, ambdós optaren per un trencament en la seva trajectòria i es retiraren a Horta de Sant Joan. Durant una dècada de producció enfebrida en llurs respectives recerques artístiques, mantingueren un aïllament absolut de l'entorn cultural català. Una etapa què, amb la perspectiva del temps, suposà l'alquímia necessària d'on brollà una obra depurada, sòlida i personal en tots dos casos. Posteriorment Teresa Bertran i Enric Maass s'instal·laren a Arenys de Mar, on actualment resideixen. Les produccions dels dos creadors tenen en comú una solidesa absoluta pel que fa a les tècniques respectives, a l'ofici, nodrit pels tres elements necessaris a l'art: coratge, sinceritat i risc. El recull editat per Arola ofereix una experiència de delicada sensibilitat amb obres amarades de l'herència cultural de la nostra terra i la petja dels grans noms de la història de l'art. Un dolç glop de vi per a sadollar-nos l'ànima.

19 de nov. 2009

Framis vestida d'astronauta

Els projectes culturals pateixen avui la manca de patrocinadors, qui té diners no els inverteix en art, si més no, no els inverteix sense la justa dosi de màrketing que en desactiva el caràcter crític de les obres; tanmateix l'administració s'arrecera sovint en les suposades prioritats d'una societat en crisi (si! ho heu endevinat, entre aquestes prioritats ho hi ha l'art).


El model social actual basa el seu progrés, en bona part, en la sociabilitat com a forma essencial de cohesió i protecció. Es reconeix públicament que la formació cultural és un valor necessari en aquests moments, però no es dona suport al desenvolupament de la creació ni als canals d'accés al patrimoni cultural i artístic. En un moment en el qual tant es parla de frau i crisi de valors, l'art pot oferir una alternativa honesta i motivadora a la societat


"(...) explica breument la "teva veritat" sobre el que has vist. "Aquesta veritat" ha d'ésser ampla de marges i una mica explosiva per a produir les reaccions de certes persones que, en forma de preguntes o d'afirmacions, a tort i a dret, teixiran una primera "veritat del públic". (Miquel Porter i Moix, Serra d'Or, novembre 1961).


Ja n'hi ha prou de recriminar la proliferació de museus, artístes visuals o músics quan hem estat tant de temps fent ulls clucs a l'especulació i el robatori social, a la impunitat per raons de classe o de stauts. Per descomptat que ningú no pot parlar de proliferació desenfrenada de centres d'interpretació del patrimoni, o d'immenses instal·lacions fetes per artistes visuals modificant el paisatge i esgotant els recursos naturals. Com tampoc podem deixar en mans del poder econòmic, pur i dur, l'accés ni les possibilitats de la creació. El concepte de redistribució com a element necessari socialment també ha d'incloure els recursos per a la cultura, i ha d'implicar, bàsicament, el comportament de l'Administració.


Framis vestida d'astronauta, jugant a fer de la lluna el darrer i simbòlic espai d'art. Aquí i ara: "pa i circ" i les nostres ànimes en un exili més enllà del cel.