Pol Codina ESCULTURES 05-09. La saviesa de l'art

El propassat divendres 12 de març tingué lloc al Museu Monjo de Vilassar de Mar, la inauguració de l'exposició "ESCULTURES 05-09", obres de Pol Codina. L'escultor comptà amb el caliu de nombrosos assistents, entre els quals hi havia persones dedicades al món de l'art i la cultura com Josep Maria Codina, Margarita Riera, Pere Pascual i molts d'altres. La presentació anà a càrrec de Manuel Patrício; ell mateix, juntament amb el pintor Carlos Soriano, recitaren alguns poemes amb l'acompanyament de la jove cellista Ofèlia Carbonell.
L'exposició acull una trentena d'obres de diferents mides i tècniques, amb el ferro com a matèria plàstica en totes elles. Iconogràficament la figuració de Pol Codina remet al seu (i nostre) entorn simbòlic més proper, amb una majoria de peces amb morfologia mediterrània, i un sector de l'exposició dedicat a la figura femenina en gestació. Temàtiques força diferents són resoltes per l'autor amb una gran coherència estilística i tècnica, la qual cosa aporta solidesa a la mostra. El domini de l'ofici ve garantit per una formació al si familiar fruit de diferents generacions dedicades a la forja. L'aparent ductilitat del ferro, forçat fins l'arabesc, conviu amb la utlització del procés d'oxidació com a element dinàmic i transformador. La presència d'una realitat icònica no es sobreposa mai a la força textural del ferro ni a la seva imposant materialitat, tanmateix l'artista sap jugar amb la referència als darrers grans moments de la història de l'escultura contemporània, aportant-hi, alhora, un molt bell i ben trobat lirisme en cada una de les peces. Especialment valenta és l'elecció del cos femeni gràvid: la contemporaneïtat de la imatge i la potència del resultat són mostra i exemple de la qualitat d'aquest artista.
Pol Codina és un escultor molt jove, però compta, ja, amb obra pública i amb alguna exposició de pes en el seu currículum. Tot i això la serenitat palesa en la seva producció i la seguretat en el domini de la tècnica semblen mostrar-nos també un creador que vol caminar tranquil, consolidant cada passa, conscient del valor de l'aprenentage, del treball i de la reflexió. Un creador que respecta la matèria i la tècnica, que coneix les lliçons d'aquells que l'han precedit, que sap modelar el ferro i també la llum i l'espai. Una esplèndida obra on poesia i modernitat ens captiven amb la força de l'artista jove i la saviesa de l'art de tots els temps.

Versos de vi novell. Teresa Bertran i Enric Maass.

Els artistes Teresa Bertran i Enric Maass presentaren dimarts 16 de febrer, a l'Espai Mallorca de Barcelona, una proposta conjunta en forma de llibre: Versos de vi novell, una edició molt acurada a càrrec d'Arola. Un petit recull de poemes de Teresa Bertran, Teresa d'Arenys, acompanyats per l'obra plàstica d'en Maass. La majoria de les obres que formen el llibre foren realitzades durant els anys setanta. En aquells anys i malgrat la seva joventut, la parella d'artistes (lligats sentimentalment) ja havien assolit el reconeixement de la crítica i el món cultural. Tot i aixó, ambdós optaren per un trencament en la seva trajectòria i es retiraren a Horta de Sant Joan. Durant una dècada de producció enfebrida en llurs respectives recerques artístiques, mantingueren un aïllament absolut de l'entorn cultural català. Una etapa què, amb la perspectiva del temps, suposà l'alquímia necessària d'on brollà una obra depurada, sòlida i personal en tots dos casos. Posteriorment Teresa Bertran i Enric Maass s'instal·laren a Arenys de Mar, on actualment resideixen. Les produccions dels dos creadors tenen en comú una solidesa absoluta pel que fa a les tècniques respectives, a l'ofici, nodrit pels tres elements necessaris a l'art: coratge, sinceritat i risc. El recull editat per Arola ofereix una experiència de delicada sensibilitat amb obres amarades de l'herència cultural de la nostra terra i la petja dels grans noms de la història de l'art. Un dolç glop de vi per a sadollar-nos l'ànima.