15 de març 2010

Pol Codina ESCULTURES 05-09. La saviesa de l'art

El propassat divendres 12 de març tingué lloc al Museu Monjo de Vilassar de Mar, la inauguració de l'exposició "ESCULTURES 05-09", obres de Pol Codina. L'escultor comptà amb el caliu de nombrosos assistents, entre els quals hi havia persones dedicades al món de l'art i la cultura com Josep Maria Codina, Margarita Riera, Pere Pascual i molts d'altres. La presentació anà a càrrec de Manuel Patrício; ell mateix, juntament amb el pintor Carlos Soriano, recitaren alguns poemes amb l'acompanyament de la jove cellista Ofèlia Carbonell.
L'exposició acull una trentena d'obres de diferents mides i tècniques, amb el ferro com a matèria plàstica en totes elles. Iconogràficament la figuració de Pol Codina remet al seu (i nostre) entorn simbòlic més proper, amb una majoria de peces amb morfologia mediterrània, i un sector de l'exposició dedicat a la figura femenina en gestació. Temàtiques força diferents són resoltes per l'autor amb una gran coherència estilística i tècnica, la qual cosa aporta solidesa a la mostra. El domini de l'ofici ve garantit per una formació al si familiar fruit de diferents generacions dedicades a la forja. L'aparent ductilitat del ferro, forçat fins l'arabesc, conviu amb la utlització del procés d'oxidació com a element dinàmic i transformador. La presència d'una realitat icònica no es sobreposa mai a la força textural del ferro ni a la seva imposant materialitat, tanmateix l'artista sap jugar amb la referència als darrers grans moments de la història de l'escultura contemporània, aportant-hi, alhora, un molt bell i ben trobat lirisme en cada una de les peces. Especialment valenta és l'elecció del cos femeni gràvid: la contemporaneïtat de la imatge i la potència del resultat són mostra i exemple de la qualitat d'aquest artista.
Pol Codina és un escultor molt jove, però compta, ja, amb obra pública i amb alguna exposició de pes en el seu currículum. Tot i això la serenitat palesa en la seva producció i la seguretat en el domini de la tècnica semblen mostrar-nos també un creador que vol caminar tranquil, consolidant cada passa, conscient del valor de l'aprenentage, del treball i de la reflexió. Un creador que respecta la matèria i la tècnica, que coneix les lliçons d'aquells que l'han precedit, que sap modelar el ferro i també la llum i l'espai. Una esplèndida obra on poesia i modernitat ens captiven amb la força de l'artista jove i la saviesa de l'art de tots els temps.