Europa amb els ciutadans

Europa amb els ciutadans (2007-2013) Decisió n.1904/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell. L'objectiu del programa "Societat civil a Europa" és el suport estructural a les organitzacions europees d'invstigació sobre política pública, a les organitzacions europees de la societat civil i el suport a projectes iniciats per organitzacions de la societat civil a nivell local, regional o nacional. El programa "Junts amb Europa" fomenta actes de gran visibilitat, commemoració de fets històrics , manifestacions artístiques, premis etc., estudis i eines d'informació i difusió. El programa "Memòria històrica activa d'Europa" per a la protecció de llocs històrics i arxius documentals. "Convocatoria de propuestas 2011. Programa Europa con los ciudadanos (2007-2013). Ejecución de las acciones del programa: Ciudadanos activos con Europa, una sociedad civil activa en Europa y Memoria histórica activa de Europa. Acción 1. Medida 1.1. Encuentros de ciudadanos en el marco del hermanamiento de ciudades (fechas límite: 1 de febrero 1 de junio y 1 de septiembre de 2012). Acción 1. Medida 1.2. Creación de redes temáticas entre ciudades hermanadas (fechas límite: 1 de febrero y 1 de septiembre de 2012). Acción 1. Medida 2.1. Proyectos de ciudadanos (fecha límite: 1 de junio de 2012). Acción 1. Medida 2.2. Medidas de apoyo (fecha límite: 1 de junio de 2012). Acción 2. Medidas 1 y 2. Apoyo estructural para organizaciones europeas de investigación sobre política pública (grupos de reflexión) y para organizaciones europeas de la sociedad civil (fecha límite: 15 de octubre de 2012). Acción 2. Medida 3. Apoyo a proyectos iniciados por organizaciones de la sociedad civil (fecha límite: 1 de febrero de 2012). Acción 4 . Memoria histórica activa de Europa (fecha límite: 1 de junio de 2012)"

40 anys de la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural

La teoria tradicional només reconeix com a elements constituents de l'Estat: poble, territori i poder. Segons el jurista Häberle s'hauria d'afegir el concepte de Cultura. Häberle vincula veritat i democràcia i assenyala el dret a la veritat com a reconeixement de la dignitat, un dels drets fonamentals i com a element integrador de les relacions socials. Pot ser ha arribat el moment de plantejar-nos un nou contracte social en matèria cultural per garantir la conservació del planeta i la llibertat i dignitats humanes mitjançant la cultura. És a dir, plantejar la construcció de la humanitat mitjançant la protecció dels béns culturals entesos en un sentit ampli: el dret a mantenir les formes de vida, a participar i gaudir de la cultura, l'art i la ciència, el dret al coneixement i la veritat, a la no usurpació dels nostres drets. "La dignitat humana com a premissa, realitzada mitjançant la cultura d'un poble i dels drets universals de la humanitat, viscuts des de la individualitat d'aquest poble i dels drets universals de la humanitat, que troba la seva identitat en tradicions i experiències històriques, i les seves esperances en els desitjos i la voluntat creadora cap al futur; el principi de la sobirania popular, no entesa, però, com a competència per a l'arbitrarietat ni com a magnitud mística per damunt dels ciutadans, sinó com a fórmula que caracteritza la unió renovada constantment en la voluntat i en la responsabilitat públiques; la Constitució com a contracte que fa possibles i necessàries finalitats educatives i valors orientadors; els principis de l'Estat de dret i l'Estat social, el mateix que el principi de l'Estat Cultura (Kulturstaat) obert, les garanties dels drets fonamentals, la independència de la jurisdicció etc..Tot això s'incorpora en una democràcia ciutadana constituïda pel principi del pluralisme" La cultura ens fa humans és un element necessari i no intercanviable, la pèrdua del qual és irreparable, cada una de les cultures del món interacciona amb la resta donant forma a una evolució global. La pèrdua de patrimoni cultural incideix indefectiblement en el conjunt de la comunitat mundial. La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural aprovada per UNESCO a París l'any 1972 diu: Cada bé del patrimoni cultural és "patrimoni de tots els pobles del món" (...) "la importància que té per a tots els pobles del món la conservació d'aquests béns únics i no intercanviables sigui quin sigui el país al qual pertanyin" (...) "elements del patrimoni mundial de la humanitat sencera" S'imposa la necessitat de protecció en l'àmbit internacional i de forma coordinada "assistència col·lectiva que sense substituir l'acció de l'Estat interessat en sigui un complement que actuï amb eficàcia" La cultura és l'instrument que permet l'evolució adaptativa de la societat en un doble sentit: reconeixent la pròpia identitat i permetent una visió de futur, la qual cosa es troba en l'essència mateixa de la societat humana. Són deures de l'Estat, la preservació del patrimoni i la garantia del dret ciutadà a la participació. Pel que fa al ciutadà sobre aquest també recau la responsabilitat envers la conservació del patrimoni cultural i el dret de participació i gaudi d'aquest, i avui més que mai, la reflexió pública.