CULTURA, IDENTITAT I DEMOCRÀCIA La cultura és l’element que ens identifica com a éssers humans; el patrimoni cultural, a la vegada que forma part inevitablement de la identitat de persones o col·lectivitats concretes, presenta la qualitat d’universalitat. “Considering that deterioration or disappearance of any item of the cultural or natural heritage constitutes a harmful impoverishment of the heritage of all the nations of the world” (UNESCO,1972). La consigna "si toquen a una ens toquen a totes" es podria aplicar als drets culturals de les persones i les comunitats, per molt llunyanes que aquestes ens semblin. La preservació de la identitat col·lectiva no ens distancia ni ens aïlla, consolida la pluralitat cultural d'un patrimoni universal del qual hi participem amb drets i deures. Germans afganesos, la música ens fa conscients que compartim una ànima humana que forma part dels tresors intangibles del món. Germanes afganeses, els vostres rostres, els vostres cabells, que mereixen ser lliures, són penyora de la llibertat de tots. La responsabilitat envers el nostre entorn cultural i natural és col·lectiva,“that the existing international conventions, recommendations and resolutions concerning cultural and natural property demonstrate the importance, for all the peoples of the world, of safeguarding this unique and irreplaceable property, to whatever people it may belong” (UNESCO, 1972). El concepte de patrimoni cultural s’ha enriquit actualment amb els debats i aportacions de disciplines com el dret, amb el desenvolupament, per exemple, dels treballs del jurista Peter Häberle, exponent de la teoria constitucional dels drets fonamentals, i la relació que estableix entre cultura i dignitat quan diu que la dignitat humana és una premissa que es realitza per la cultura de cada poble i els drets universals de la humanitat, els quals es viuen des de la idiosincràsia de cada poble. Cada comunitat troba la seva identitat en les seves tradicions i experiències històriques, i les seves esperances en els desitjos i la voluntat creadora cap al futur. Es tracta del principi de la sobirania popular, que no s’ha d’entendre com a competència per a l’arbitrarietat ni com a magnitud mística per damunt dels ciutadans, ans al contrari, ha de ser la fórmula que caracteritza una unió renovada constantment en la voluntat i en la responsabilitat públiques i una democràcia ciutadana constituïda pel principi del pluralisme.